20.2.12

Vent...


El vent és un cavall:
escolta'l com corre
pel mar, pel cel.
Vol portar-me: escolta
com recorre el món
per portar-me lluny.
Escóndeme en els teus braços
per aquesta nit sola,
mentre la pluja trenca
contra el mar i la terra
la seva boca innombrable.
Escolta com el vent
em crida galopant
per portar-me lluny.
Amb el teu front en el meu front,
amb la teva boca en la meva boca,
lligats els nostres cossos
a l'amor que ens crema,
deixa que el vent passi
sense que pugui portar-me.
Deixa que el vent corri
coronat d'escuma,
que em truqui i em busqui
galopant en l'ombra,
mentre jo, submergit
sota els teus grans ulls,
per aquesta nit sola
descansaré, amor meu...

No hay comentarios:

Publicar un comentario