16.4.12

Per a ells...













Als estrangers que treballaven aquí. A aquests que van veure fugint de la voracitat de la fam. Als que fugen del terror i la intransigència; perillosos allà, anònims aquí.
Als que van deixar enrere vells records desgastats per la repetible història.
Als que volen oblidar que encara hi ha velles presons assassines.
Als que van arribar i van desitjar encendre els llums d'una llar instal · lat en la distància.
A aquests entranyables éssers que, com nens, encara posseeixen el do de la curiositat. Als que busquen. Als que ensopeguen i es tornen a aixecar.
Als que alguna vegada han fregat la dormida saviesa.
A la casa de la meva infància des de la que puc contemplar sense incertesa les pàgines en blanc de la meva vida.
Als que em recorden que, encara, queda una escletxa per a l'esperança...


No hay comentarios:

Publicar un comentario