3.5.12

Papallona apassionada...

















Pujar a l'empara dels teus llavis
entre núvols d'acer estripades
i trenar amb dits savis
les ones del teu alè desfermades.

I portar a la teva porta meu astrolabi
i la meva esfera armil · lar i els meus seves.
I arribar sense dubtes ni regustos,
sense història i sense empremtes, i sense res.

Dormir al recer dels teus petons.
I a la llum llisa de l'aurora
ser monument d'amor i ossos.
Dues ales ser, enllaçar els cossos
 d'una apassionada papallona estremida ...

No hay comentarios:

Publicar un comentario