15.11.12

Balada del otoño...


El otoño es sencillo:
 restituye la luz
a su límite más puro,
mezcla presencia y olvido en el corazón de los tristes
y nos incita quietamente a la ternura.
El verano  holgò entre los àrboles
y ahora los caminos son hùmedos  y frios
y el ladrido de los perros por la noche
es temiblemente próximo.
Volveremos a la perdida intimidad
y los viejos libros de siempre,
como quien vuelve de nuevo a la casa del padre,
algo menos puros
pero quien sabe si algo más dóciles
 al mensaje humilde de la vida...

1.11.12

Hora bruixa...



És una hora bruixa...
És una hora hechizera.
Tanquem el món
i a la nostra bruixa.
No és perquè sigui lletja,
o tingui berrugues,
o voli en escombra,
o faci olor de tossuda.
allà cuinem
sopa de petúnies
requemamos somnis
amb versos i sucre.
No és a mitja tarda
tampoc a la una,
és com a cavall
del sempre i del mai.
Però és un secret
nostra hora bruixa,
és una hora vella,
una hora mayuca.
Hi ens caben
la terra i la lluna
i armaris plens
de vent, de boira.
Milers de receptes
per entremaliadures
i centenars de plànols
amb màgiques rutes.
Pugem a muntanyes,
creuem planes
i està prohibit
que ningú s'avorreixi.
Res de tristeses,
ni mentida alguna;
res d'enfadar,
a l'hora bruixa.
Hi no hi ha pressa
ni penes ni dubtes
ni por ni ensurts
ni grip ni culpes.
Procura trobar també
teva hora bruixa,
és com una poció
que tot ho cura ...