28.12.12

Deseos...



Aquest 1 de gener és dia de desitjos, de bons propòsits per a tots, d'il·lusió en l'espera que aquest nou any siga millor que l'anterior, que l'esperança deixe de ser un somni inalcançable,...
A tos i totes les amics catalans d'aquest blog  i a la meva familia,us desitge que sempre brille el sol per mantenir un esperit brillant; que hi hagen dies de pluja per tal de poder prear la llum del sol; que tingau al menys un polsim de felicitat cada dia de l'any; que els planys pel dolors siguen tan curts que tan sols serveixquen per reconèixer les alegries; que tingau moltes benvingudes, tantes que siguen bàlsam per als acomiadaments; que la foscor de la nit tinga un mantell d'estrelles amb màgia; també us desitjo temps per a compartir, per a escoltar, per a sentir, per a viure, per a llegir ...
Encara més, en un temps amb tant de soroll com aquest, us desitge un moment de silenci, amb la vostra propia pau...


Este 1 de enero,día de deseos, de buenos propósitos para todos, de ilusión en la espera de que este nuevo año sea mejor que el anterior, quisiera que la esperanza dejara de ser un sueño inalcanzable ...
A todos y todas las amigos de este blog les deseo que siempre brille el sol para mantener un espíritu brillante; que haya días de lluvia para poder estimar la luz del sol; que tengan al menos una pizca de felicidad cada día de al año; que los lamentos por los dolores sean tan cortos que sólo sirvan para reconocer las alegrías; que tengan muchas bienvenidas, tantas que sean bálsamo para las despididas; que la oscuridad de la noche tenga un manto de estrellas con magia, también les deseo tiempo para compartir, para escuchar, para sentir, para vivir, para leer ...
Más aún, en un tiempo con tanto ruido como este,
 les deseo un momento de silencio y paz ...

Esperando un buen año...


Al ocaso del año
el Sensei está sentado
al amparo de un pino
Contempla la luna que nace
azul y blanca
al borde de las sombras
meciendose con el tiempo.
Su cabello ondea al viento
El pino dormita al invierno
Y el agua fluye sobre la yerba.
Cuando su ensueño
está cerca de la  ùltima noche
los blancos pliegues de su manto
se llenan de lívida luz
las palmas de sus manos
que parecen de plata
se abren a la esperanza
y su rostro se cubre
de nìveas cristalizaciones
de no lejanas estrellas...

23.12.12

Tiò...















Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
la tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: - Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant trere’n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga... carbó!,
com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal...

Ací teniu algunes d'aquests cançons per fer cagar el Tió:




Caga tió, caga torró,
d'avellana o de pinyó.
No caguis arengades
que són massa salades,
caga torrons
que són més bons.
I si no vols cagar...
et donaré un cop de bastó,
caga tió!
Torrons d'avellana,
torrons de pinyó...
Caga tió!

Tió, tió, cagatorró,
d'avellana i de pinyó,
pel naixement de Nostre Senyor;
que ja seré un bon minyó.
Si no ens dones un bon plat
et xafarem el cap.
Caga tió,
d'avellanes i torró;
tant si cagues com si no
et donaré un cop de bastó.
Caga tió!!!
Caga tió,
caga neules i torró,
d'avellana i de pinyó,
i si són dels fins millor.
Bona casa i bona brasa,
bona brasa i bon tió
i bon Nadal que Déu ens do...!





Bones festes per a tots!

17.12.12

Freds diferents...












És diferent el fred
que et dóna a la cara
del fred que deixen
les coses estimades ...
És diferent el fred
que cala en l'ànima
del fred que entra
per una finestra ...
És diferent el fred
de al matí
al fred que, de vegades,
provoca una llàgrima ...
És diferent el fred
d'una gran nevada
del fred que s'encén
per una distància ...
Són freds diferents
perquè un no danya
i l'altre et fa mal
i et deixa marca ...
Un ho traiem
posant un abric,
pijama o bufanda.
l'altre no es treu
ni amb el temps,
ni amb l'esperança ...

3.12.12

Tarda de pluja...










Passat l'última tarda de pluja...
A l'última llum de la tarda
vostè no parava de parlar
-l'hagués matat-
ia mi em feien mal els peus quan ens acomiadem
a la parada de l'autobús.
Un sol petó ...
I tot fou millor.
Ja no tinc por.
I em plau que vostè,
com qui no vol la cosa,
hagi fixat el vernís dels seus ulls a les meves cames.
Llavors el petó sabut el nord i el sud,
l'est i l'oest de tota cartografia
com si abans de llavi enmig de la pluja
hagués estat rosa dels vents
o brúixola del corsari dels set mars.
Res estava preparat
-dormien les llegendes seu somni abissal-
i no obstant això no cabia cap marge d'error:
la nit va atracar a la seva alba,
i l'angoixa en la seva badia,
i el desig en la seva escullera.
Així l'amor,
tornà a casa
amb la xarxa plena de certeses
no hi va haver un naufragi d'alta mort
silenciosa
com abans ...

A flor do Maquis...

 (palavras do meu pai)













...E você assumirá a voz de um povo
e será a voz do seu povo
e será, para sempre, as pessoas,
e sofrer e esperar,
e ir longo no pó,
seguirá uma nuvem de poeira.

E você vai estar com fome e com sede,
você não pode escrever poemas
e fechou-se durante a noite
enquanto as pessoas estão dormindo estátuas,
e você está apenas acordado,
e você vai ficar acordado por todos.

Não parido para dormir:
Eu dei à luz a garantir
na longa noite de seus povos.
Você é a palavra viva,
a palavra viva e amarga.

Palavras não existem mais
mas a alma é que vale a pena
de seu povo, em silêncio.
Você vai parar de contar sílabas,
fazer o nó do poema:
você vai ser uma vila, andando
entre um pó amargo,
vida acima e, acima de nações,
um estado exaltado.

Nem todo mundo vai, no entanto, silêncio.
Um dia você vai dizer a palavra certa,
a dizer no momento certo.
Não diga a palavra
dispostos a antologia
porque honestamente dizer,
com raiva, pensando
qualquer posteridade
e não a de seu povo.

Talvez ou talvez matar você
ou rir-se de você,
 talvez você trair-te;
tudo isso são trivialidades.
O que importa é a consciência
de não ser nada, mas é o povo.
E você, sério, que você escolheu.
Depois de rigoroso silêncio,
saber andar
a possibilidade de um outro mundo
fraterna e justa ...