28.5.13

Una fa versos i estima...















...Una fa versos
 i estima
l'estranya riure dels nens,
el cor de l'home
que a les ciutats àcides
disfressa la seva llegenda,
la instauració de l'alegria
que profetitza el verd dels seus camps.
Una té a les mans un llunyà país,
terribles dates,
morts com ganivets exigents,
traïcions verinoses,
però també
immensos joves de peu
sense més edat que l'esperança,
rebels noies
amb més poder que un lliri,
cosidores com la vida,
pàgines, aus, esporàdic pa,
nens malalts, i líders traïdors
que paguen amb mentides l'amor del poble.
Hereus del que els avis van ser,
impotents peleles de fira,
i les llàgrimes de mares,
i els ponts, i les trencades fotografies ...
Una es morirà, demà, un any,
un mes sense pètals adormits ...
dispersa restarà sota la terra
i vindran nous somnis
demanant realitats ...
Ningú demanarà quin vam ser,
ni els que amb flames pures
ens van antecedir,
ni sabran a qui maleir
amb el record.
Bé.
Això fem:
custodiem per a ells
el temps que ens toca ...


27.5.13

He venido...









Yo vengo de un naranjo
... y he venido
 a despeinar
a este muchacho...
A viajar
por los mapas de lluvia
y a engatuzar a la muerte.
Llegué
de un huerto de lluvia y he venido
para desocupar la nada,
para vender palabras
con olor de azahar,
las vengo a deslizar
entre tus labios
 con olor a dulce de montaña...
Vengo desde la naranja
 y por suerte soy simple,
simple como la tierra:
mi corazón tiene una puerta
donde anidan
las lágrimas y cantan los jilgueros.
Sobre tu piel
llena de estrechos y llanuras
he venido.
Vengo
desde un naranjo viejo
y camino el camino
de tus labios salados por el sol,
y de tus ojos
salto a tu mar....
Soy como un saltamontes
en la temperatura de tu piel,
me siento como un cocuyo
reflejándome en el agua lentísima
de las ondas de tu cuerpo.
Soy un gorrión que vuela
del nido tierno de tu boca
hacia alguna dirección desconocida
de tu cuerpo.
Llegaba de un naranjo dorado
y ahora
resulta
que he venido...

23.5.13

No me hables de patria...














...Cómo osan coleccionar
 himnos comunistas
mientras  millares de huesos
entonan con horror un negro canto
desde el clandestino espacio
de baldíos y playas olvidadas...?
Y no se atrevan tampoco a prometer
la llegada de un mañana
con brillantes rayos de esperanza,
ni la seguridad perfecta
custodiada por la intolerante brigada
que ha gritado su consigna escalofriante
por cientos de calles y colonias anegadas
por el llanto...
 No, por favor, no me hablen de patria.
Yo no quiero una patria de ladrones y
abusivos traficantes
quienes a punta de fusiles y granadas
se han robado nuestra infancia...
O por aquéllos hipócritas
 que han mentido al pueblo
 hasta dejarlo confundido
 en una siniestra
cotidianidad fragmentada,
 perdida,
atrincherada en las
tinieblas de una ráfaga...
 No, por favor, no me hables de patria,
pero si quieres que renueve el cielo,
el intenso azul marino, el gorro frigio
y las montañas
repara y limpia de una vez,
en tu discurso,
tus ridículas falacias...

 

17.5.13

Res dues vegades..












Res succeeix dues vegades
ni va a succeir, per això
sense experiència naixem,
sense rutina morirem.

En aquesta escola del món
ni sent mals alumnes
repetirem un any,
un hivern, un estiu.

No és el mateix cap dia,
no hi ha dues nits semblants,
igual mirada en els ulls,
dos petons que es repeteixin.

Ahir mentre que el teu nom
en veu alta pronunciaven
vaig sentir com si una rosa
caigués per la finestra.

Ara que estem junts,
torno la cara cap al mur.
... Rosa? ... Com és la rosa?
... Com una flor o una pedra?

Digues-me per què, mala hora,
amb por inútil et barreges.
Ets i per això passes.
Passes, per això ets bell...

Medi abraçats, somrients,
buscarem el seny,
tot i ser tan diferents
qual dues gotes d'aigua pura ...

 

14.5.13

Le meilleur moment...















 Le meilleur moment de l'amour
est celle dans laquelle il est dit
-Je ... Je t'aime
C'est dans ce silence avant
  c'est à peu près
briser tous les jours.
C'est rapide, furtif
Comprendre les cœurs.
C'est dans les fausses rigueurs
et les indulgences secrets.
Il est dans le frisson du bras
qui sous-tendent la main tremblante,
sur cette page pour revenir ensemble,
mais ni lire.

Moment unique,
que les lèvres sont silencieux
et dire autant avec leur modestie;
elle ouvre le cœur,
éclatement tranquillement
comme un bouton de rose ..
Dans ce seul parfum de cheveux
semble une faveur conquise.
Délicieux moment de tendresse,
à cet égard, c'est un aveu ...

El batec del teu nom...




Vaig somiar que em besaven:
 era només el batec del teu nom
 que aquella nit es va dormir en els meus llavis...

 

10.5.13

Mirada...















...Si nunca has visto las lagartijas
mostrar la lengua por las rendijas,
ni has contemplado cuatro ciempiés
con varios zapatos al revés,
ni has disfrutado a los chapulines
saltando
al charco como delfines,
...qué haces, entonces, con tu mirada
si no te sirve para ver nada?

7.5.13

Enfants...









Ils sont le plus poignant invention du monde,
le plus fort et un peu effrayant,
car ils s'accrochent à la vie,
vouloir être de tout coeur à votre service
et être fidèle à chaque match que l'on attend d'eux,
Mais il est cruelle...
Avec la même habileté esquiver les coups des meurtriers
quartiers mexicains
et dans le supermarché choisir votre crème glacée préférée;
avec la même présence d'esprit promettent à leurs maîtres
qui va produire des briques de boue encore plus malsains, chaud,
et ils remercient leurs parents pour leur nouveau modèle de Barbie
si complète et fromage
et donc pourrait même reprocher un peu d'hypocrisie,
si nous savions qu'il n'y a plus que leur
formidable volonté de vivre
ce qui les rend si forte
qu'aucune puissance est capable de les arracher du monde,
et cela pourrait aussi être le plus réprobateur
si elles n'étaient pas les seuls, et sans eux, le vide,
que, avant le début du monde...

 

Cançó per als nens malalts...


És l'hospital passen coses
fascinants i sorprenents.
És un màgic lloc!
Només cal saber mirar.
Ves a un follet al passadís,
amb orelles de pàmpol
i un enorme cor,
que et canta una cançó.
A una fada que, en pijama,
et crida des del llit
i et fa amb el seu palet
un encanteri molt bonic.
A un astronauta pelat
que, amb la imaginació,
viatja en la seva nau espacial
a l'espai sideral.
A un drac que fa escarafalls
mentre compte molts contes,
a quin més original,
i has de inventar al final.
I veuràs que a totes hores
hi ha somriures voladores
que van surant a la teva trobada
i fan pessigolles per dins.
I encara trobis una mica de menys,
faràs amics molt bons,
que aquí l'amistat, per sort,
és sempre la mar de forta ...

 

Le rire...














Quand le vert rire bois avec des cris de joie,
frisé et le flux se déplace en riant;
lorsque le rire de l'air avec notre esprit joyeux,
et la colline verte rit le vacarme que nous faisons,
quand le rire avec le vert vif des prairies,
homard et rit de la scène joyeuse;
lorsque les crapauds et les grenouilles
chanter "cro cro cro" avec leurs bouches rondes douce.
Quand les oiseaux peints rire à l'ombre
où notre table débordait de cerises et de noix,
se rapprocher et de se réjouir, et se joindre à moi,
à chanter en chœur un doux "jo jo jo" ...