27.9.13

10 piulades de voltor..













• La fletxa d'àntrax del BBVA no va aconseguir matar l'unicorn . I l'unicorn , girant en vermell seu cap verd , els va dir : sereu destruïts .
• Els pugons radioactius de Monsanto no van aconseguir ajar l'enciam màgica . I l'enciam , amb la seva faldilla de volants , els va dir : sereu destruïts .
• ... i llavors van arribar d'Àfrica uns cavalls musicals el galop sincronitzat anava a acabar per sempre amb el rock d'Occident .
• Em van cancel · lar el vent . Però vaig aconseguir fabricar les piles eternes per l'Amor Descomunal .
• Hi va haver vegades en què tot ho vaig fer bé però vaig perdre . I altres en què tot ho vaig fer malament però vaig guanyar . Aquí . A Terra kaoz .
• ... no vull escriure versos sinó omplirla meva ànima de cavalls
• Li sorprendre prenent-se seriosament . Li vaig denunciar , naturalment .
• De què serveix proveir- d'ullals i caimans per enfrontar a l'amor , si quan arriba torna a saltar tots els radars
• només sóc una nou , però si t'atreveixes a partir aquesta nou trobaràs dins galions i mare i molts elefants .
• Si no tinc sort , crearé la meva sort . si no fa sol , fabricaré 1 sol propi amb mesures meves i impossibles meus ...

24.9.13

L'espoir d'un monde nouveau...









Pour  ma chère Alo.




...Une fois dans le désert,
droit dans le camp de réfugiés
camps de poux et de la famine,
en pleine injustice,
vint l'arc en ciel
donner de l'espoir
d'un monde nouveau à ses habitants.
Une fois dans le désert,
dans la campagne de haine,
dans la nature volé
d'un pays à l'autre,
lors de la crise de l'amour humain,
est venu le long de vos cils une couleur dorée,
comme la couleur qui apparaît dans le arc en ciel,
donnant l'espoir d'un monde nouveau ...


Joyeux anniversaire,Alo!!

23.9.13

Poetuit nerudiano...








Sucede que me canso de ver twitter,
sucede que leo facebook y sus perfiles,
marchita,impenetrable,
como esclava del hartazgo
escupiendo tuits amargos
con enlaces de cianuro y cal,
pues imposible es
reducir un soneto del chileno
a 140 caracteres...
Sin embargo
sería delicioso asustar
a todo seguidor de #tópicosdemoda
con un cuchillo verde
dándole tajos hasta morir de frio...

 

22.9.13

El volcán...















Por millones de años desafiante,
áspero su glaciar de hielo negro,
el volcán despedaza las nubes
con sus bocanadas
de sílex,de cenizas,y granito.
Tremora y ronca
encerrado en sus fronteras,
con una fuerza temible, por siempre,
inacabada.
Mira y si no crees en la constancia
del volcán,
escúchalo una vez,
oye su voz de roca enorme,
mascullando sus secretos
al más extenso de los valles,
como una trompeta profunda
y en sordina...
Resume en su cráter
 todos los ecos de la tierra,
late su sangre magma
desde todos los veneros de las sombras,
de los precipicios,
de las laderas.
Tose entonces y despierta
al menos por un segundo
el cíclope de piedra...
y ruge...!
Su novia, la montaña dormida,
en la luz, continúa impasible,
idéntica a sí misma, anciana
y sin embargo eternamente joven
con cabellera de cascadas,
con  nieves desbordantes
como gélida mortaja...
Impávida, la piedra permanece piedra
y ni sus rocas indiferentes
devuelven al valle
los ecos de su vecino,
el volcán que humea
entre  bramidos...

 

17.9.13

Fractal...

















Tu, el d'un altre temps
perdut en els camins de la terra:
arribes al meu escampat
com la fragància d'una selva
perquè amarraste meva vida al poema
i vas fer que els meus braços la busquessin
a les teves mans i en el teu front ....
Com si haguessis estat una pulcera
cenyit et vaig portar al meu pensament:
Amor com aigua pura,
obstinat com la llum
fractal dels diamants:
en qualsevol moviment
des per cada mirada un estel.
Tu que escoltes,
amb la mà al cor,
i preses amb les teves mans suaument
el desert del temps travessat
per falcons, sorres i cendres,
i que amb el foc de la teva boca beses
al vent extraviat del món:
Vine al meu camí
Aixeca de la terra els meus silencis
en aquesta hora nocturna
i pren aquesta papallona delicada
perquè puguis tocar l'infinit ...


 

16.9.13

La mentida...















Mai va ser tan feridora la mentida
com en la seva boca, enmig
de petites veritats banals
que eren tot
aquest món que jo admirava,
mentida despresa
sense afanys, caient
com pluja
sobre la fosca terra desolada.
Mai tan cruel va ser la mentidera
paraula tot just aquesta,
ni tan alts els somnis
ni tan ferotge
el foc esplendorós que sembrés.
Mai, tampoc,
tant dolor es va amotinar de cop,
ni tan ferida va estar l'esperança ...

15.9.13

Adeus...



Eu me vou porque nos caminhos crescem cruzes;
porque o ar enrarecido das ruas já não cheira
a azafrán, nem a tomillo, nem a laranjeira em primavera.
Vou-me porque aos parques puseram-lhes mordazas.
Vou-me porque aqui já não se pode rir a gargalhadas;
porque os crepúsculos compram-se enlatados;
porque agonizaram, inerm os últimos rebeldes.
Vou-me porque até os beijos encontram-se expirados.
Vou-me porque já ordenaram pesquisar à alegria;
porque aos meninos mataram-lhes a seus hadas;
porque aos livros encerraram-nos no cárcere.
Vou-me porque à morte estão a vendê-la em cápsulas.
Vou-me porque aos meninos queimam-nos o futuro
e porquao álcool é para eles a pátria;
porque em lugar de saúcos cultivam-se barrotes.
Porque soltaram, todos, os diques do pavor.
Vou-me porque nessas ruas mexicanas
todos arrastam a dignidade
e tão só ri o medo..


7.9.13

Tot i res...













Si tu ets la muntanya,
jo sóc la flor, l'aire, la planura,
la font neta i pura,
el riu que et banya,
la fondalada,
la cobreix i el paisatge;
el safir del cel i el núvol d'encaix.
Tu ets el durador,
el que persisteix i queda, la veritat de les coses.
Jo sóc només una rosa...
Dono el meu perfum i moro:
Tot i res...


6.9.13

Solitud...











Solitud: passar les hores mortes a l'abric del fred.
Solitud: perdre la mirada i encongir el cor...
Solitud ... patir en silenci apartat del ritme de la vida.
Solitud és enyorança pel lloc d'on venim i el lloc cap a on anem.
Solitud és seure al costat d'un foc i veure reflectit en cada flama.
Solitud és partida i és arribada ...


4.9.13

Blau de matinada...












...Amor, amor, amor,
alleuja els meus cremades
amb una sola frase senzilla,
una sola carícia
blau
de matinada,
amb una sola nit més.
Amor, amor, amor,
fes-me viure,
fes-me resurrecció callada,
amor, dóna'm llum a beure, dóna'm llum,
dóna'm coratge apassionat, háblame,
besa els meus cremades
amb una sola paraula d'esperança,
una sola carícia
blau de matinada ...