17.9.13

Fractal...

















Tu, el d'un altre temps
perdut en els camins de la terra:
arribes al meu escampat
com la fragància d'una selva
perquè amarraste meva vida al poema
i vas fer que els meus braços la busquessin
a les teves mans i en el teu front ....
Com si haguessis estat una pulcera
cenyit et vaig portar al meu pensament:
Amor com aigua pura,
obstinat com la llum
fractal dels diamants:
en qualsevol moviment
des per cada mirada un estel.
Tu que escoltes,
amb la mà al cor,
i preses amb les teves mans suaument
el desert del temps travessat
per falcons, sorres i cendres,
i que amb el foc de la teva boca beses
al vent extraviat del món:
Vine al meu camí
Aixeca de la terra els meus silencis
en aquesta hora nocturna
i pren aquesta papallona delicada
perquè puguis tocar l'infinit ...


 

No hay comentarios:

Publicar un comentario