25.10.13

La casa de l'Anarquia...













Cal morir-se d'ocells
d'esclat de lliris i crepuscle,
de riure i cant a mans plenes
i deixar-li la gravetat de les butxaques
als amos dels bancs,
cedir-li el pas als corruptes
polítics del enrenou a sou.
Entestar-se a l'esperança
de braços oberts al carrer,
banquet de marxa ingovernable.
Cal caminar que caminant
s'arriba finalment.
Els habitants del rumb
reparteixen l'alegria com l'aigua.
Cal desmorirse de possibles
fins nacerse de nou, refundar
la terra en nom dels nens.
Urgeix construir la veritable
la definitiva
casa de l'Anarquia ...

No hay comentarios:

Publicar un comentario