22.12.14

Adéu, adéu, adéu 2014...





Ara que l'any s'acaba...
Invoco els dies clars, ara que sé 
que me'n desposseeix el temps. 
No em vull 
subjecte a cap designi que no pugui 
sotmetre al ritme encès de les paraules. 
A poc a poc, desfaig els rulls del vent. 
La font degota lenta i m'acompassa 
la mirada i la veu. 
Tot se'n revela nou, però l'espera 
m'adorm les mans. Només els ulls completen 
el cicle tants de cops iniciat 
i abandonat. 
Propòsits? 
Quins propòsits...?


...Comencem omplint l'any nou 
de paraules boniques:
pau, drets humans,
 solidaritat, tolerància, 
igualtat, justícia, amor...
 i tantes més!
Amb aquestes paraules, 
plenes de contingut,
i amb el nostre empeny,
 entre tots, aconseguirem
 benlèu,un millor i feliç any nou 2015...




l

20.12.14

Nit de pau...





Quina nit tan esperada,
el cel brilla més que mai.
Les estrelles en rotllana
fan la dansa de Nadal.

Surt la lluna tafanera,
rera un núvol treu el cap.





Mira tota divertida
els carrers tan decorats.
Juga el vent amb les llumetes
dels balcons acolorits.
Vora al foc a dins de casa
em sento ben protegit.

Com m'agrada aquest dia
per poder-nos retrobar.
I dir-vos a cau d'orella
què bonic és estimar...

Molt bon Nadal i molts petons a tots!



.

19.12.14

Blanco temporal...







Noche de nieve blanca,
y blanco de luna bronca,
el viento que arrastra estrellas
por las veredas.
Blanco de mala leche,
gira y retuerce su furia...
...Oye cómo ruge
por las ventanas!
Ay que el viento se lleva
la casa entera!
Amor, pon una tabla,
Ay que el viento se cuela
por la escalera!
Amor, pon un tablón,
para que este viento
no nos hiele el corazón...
y el viento cabronazo
golpea furioso el portón...


Casa de mar...











En esta casa de mar
cabe el mundo y una flor;
en esta casa sencilla
nació un capullo de sol.

En esta casa que tiene
sombra de sombra mayor,
y un aire de buena nueva
que me alegra la razón.

Volvía de buscar agua
y me encontre una canción
redonda, que alguien cantaba
a mi propio corazón.

Volvía de buscar agua
y un poquito de carbón;
dos miradas me esperaban
para darme su calor.

Cada piedra es una estrella,
cada flor consolación
en el camino de casa
porque volvió mi amor...



-

17.12.14

Tu ausencia...



El tiempo se detiene en casa,
En la ventana canta el gorrión,
atrás de mí
en el limonero
siguen las frutas verdes
de tu ausencia.
En la ventana canta el silencio,
a mi costado
en tu sitio
sigue el olor huérfano
de tus labios.
En la ventana sólo se miran
conjuros a la distancia,
gotas que echan de menos,
recuerdos que te extrañan,
sobre la transparencia del vidrio
lavados por el ritmo de la nostalgia...

.

.


10.12.14

No vull...






No vull  que
els besos es paguen
ni la sang es venga
ni es compre la brisa
ni es llogue l'alè.
No vull que
el blat es creme
ni el pa s'escatime.

No vull que
hi haja fred a les cases,
por als carrers,
ni ràbia als ulls.

No vull que
als llavis s'encerclen mentides,
que a les arques es tapen milions,
que a la presó vagen els bons.

No vull que
el llaurador treballe sense aigua
que el mariner navegue sense brúixola,
que a la fàbrica no hi haja assutzenes,
que a la mina no es veja l'aurora,
que a l'escola no riga el mestre.

No vull que
les mares no tinguen perfums,
que les dones no tinguen amors,
que els pares no tinguen tabac,
que als xiquets els porten els reis
samarretes de punt i quaderns.

No vull que
la terra es partisca en parcel·les,
que al mar s'establisquen dominis,
que en l'aire s'agiten banderes
ni que als vestits es posen senyals.

No vull que
el meu fill desfile,
que els fills d'altres mares desfilen
amb el fusell i la mort al muscle;
que mai no es disparen fusells
i que mai no es fabriquen fusells.

No vull que
em mane aquest ni aquell,
que m'escodrinye el veí de davant,
que em posen cartells i segells,
que decreten què és poesia.

No vull estimar en secret,
plorar en secret
cantar en secret.

No vull que
em tapen la boca
quan dic no vull…


.

5.12.14

Eterns enemics...
















No som esclaus, no som  patrons,
no som reis, tampoc vassalls,
no som resignats pregant en un convent,
som com flors irrompent en el ciment,
No som ovelles, i menys pastors,
No som avantguarda ni tenim solucions,
Som flamarades cremant en el fosc,
Som els de sempre, els que ningú veu,
som els eterns enemics del poder.
lluitant nit i dia per la Llibertat ...


.

La Anarquía tiene luz...

Para Mozz 








No importa  la coraza  de luz
si el corazón se heló de penas
Pero  tu valentía no desfallece
ante las sombras.
Remite tu cólera
al océano de muertes
 tan hirientes y  vivas
Remite tu cólera
a los castillos  de capitales
alzados sobre la fosa común
 de pobres y desfallecidos
El luto de las banderas negras,
y los gritos de las fieras,
Torbellino de alaridos,
son los  hálitos  anarquistas
dejando grietas
en los enormes castillos:
Gritos de fuego que despedazan
los mórbidos muros de los bancos.
No abandones nunca
tu sonrisa subversiva,
hermano...
Que muchos  cobardes
envidien  tu valentía
Colgando en su cuello
los miedos profusos
Encorvados por el peso
de lo que no hicieron
con sus miedos ancestrales.
No abandones nunca
tu sonrisa subversiva,
hermano
Que el terrorismo  es de los tiranos,
parásitos del hambre de muchos,
Pero la anarquía tiene luz
para las horas oscuras,
Ella restituirá tus  penas.
No bajes la mirada
que los rapiñeros van
siguen buscando carnada,
por eso cuida tu pernoctar,
vela armas,
duerme dispuesto a la lucha,
aunque  tus sueños sean
considerados un delito...


.


.

El foc: un art...













Amic meu:
el teu reparteixes llibertat
quan recorres el món
en una bicicleta fugaç;
i quan l'opressor et veu passar
tremola i t'amenaça
amb paraules que al teu rebel·lia
mai venceran.
El teu cervell aquesta encès,
ningú ho pot apagar.

En els miserables carrers
on el capitalisme
t'ha tancat,
fas del foc un art
ple de Insubmissió ...


.

2.12.14

Je dois me faire...











La nuit et le chaos font partie de moi.
Je retourne au silence des étoiles.
Je suis l'effet d'une cause de temps,
Univers (peut-être je dépasse).
Pour me trouver, je dois me faire les fleurs,
les oiseaux, les champs et les villes,
Dans les Actes, paroles et pensées humaines,
la nuit le soleil et les ruines mondes
 oubliés maintenant disparu...




.

28.11.14

Viento...


Entras ventarrón por la vieja casa que abandonaron incendiada haciendo remolinos de cenizas y lluvia para marcar con esa tintura negra la nueva casa que pretenden construir. Entras viento frío a las casas vacías, para registrar los amargos bolsillos de sus cuartos, haciendo temblar las luces callejeras y despojando de trapos desgarrados los viejos tendederos. Arrancas brutalmente dos hojas de periódico pegadas a la herida de la noche.
Si pudieras correr siempre, maldito hermano del viento, si te fuera imposible detenerte, ahora que sabes que lo despacio te lleva a la tristeza, si pudieras vivir corriendo, volando, ligero como un globo o como un trébol, como el ala trazada con lápiz, vivir sin mirar al suelo, implacable en tu hastío, sin desmayar nunca en tu odio a lo inmanente...



.

22.11.14

Dentro de mi corazón...









...Tu, que me quitas el sueño
para luego aparecerte en ellos
con tu flama encendida
por callosas manos eternas,
tu, que eres mi cara utopía
tu, que eres la bencina de mi mecha
 el fuego de mi barricada
 la piedra pequeña del camino.
Tu que con tus ojos me estremeces,
con tus labios  me haces libre,
Tu me condenas como la conciencia,
al negro salvaje que tiñe mi corazón
a no callar, a no olvidar, a no claudicar .
tu, razón oculta tras cada piedra lanzada
tu,sonrisa tras cada cara encapuchada,
eres el silencio que espera por su momento
en la barricada,el puño cerrado con fuerza,
eres la resistencia a cada golpe
la paciencia de cada jornada...
Eres un grano de arena en esta playa
una gota de lluvia en el temporal
y la humildad de un corazón que vaga por el mundo...
Tu,el motor con el que aramos,
y la semilla que dará los  frutos libertarios,
Tu eres como el amor
nunca mio ni de nadie,
pero eres como el amor:
caos y luz,
y te quiero dentro de mi corazón...




.

19.11.14

Otoño...










El mundo no acaba
en ningún atardecer,
solamente los tontos
ponen fin a la belleza.
Nosotros esperamos
por las hojas doradas.
El tiempo nos lleva
por sus remolinos,
envueltos de hojas secas,
mientras llovizna el otoño
en el patio de nuestra casa.
Acurrucados en la niebla
reimos esperanzados:
Aun en otoño
no dejan de volar
las primaveras.
La nostalgia sólo cae
sobre aquellos tontos
que ponen fin
a la belleza...

.

14.11.14

Para poder volar...










En el frío amargo
de la madrugada.
Como un dardo de sol
entre la lluvia.
como el perfume
de una rosa negra.
Sobre la cobardía
y la derrota:
Aunque gire
el mundo implacable.
Seguiremos buscando,
con el amor de siempre,
en esta barricada
solitaria.
Por este bello sueño
mantendremos viva la llama
la cuidaremos del viento
arrimaremos mas leña
a su pequeño gran fuego
y esperamos  el dia
en que su incendio
se expanda
para dejar de arrastrarnos
y poder al fin volar...



.

9.11.14

Som molt poble per la desfeta...








Puja la vela del valor
entre tants semblants.
Hissem la vela del vaixell
 sense vacil·lar,
demà sabrem per què.
Quan triomfem.

La dosi d'injustícia
i la dosi de vergonya
són massa amargues.

Però no cal tot
per fer un món,
és necessària la felicitat
i res més.

Per ser feliç
cal, simplement
veure clar i lluitar.

No esperem un sol instant.
Aixequem el cap.
Prenguem per assalt la terra...!


.

8.11.14

En la neblina...







En la mañana de campanas
con la luz de septiembre
mis ojos seguían
las huellas de tus pasos
entre la neblina tempranera
del viejo puerto.

La calle vacía
y llena de rocío
se había desvestido
de la noche
para volverse nuevecita.

Y entre la neblina
ví tu nombre:
tenías frío en la esquina
sentado sobre una piedra,
bajo un árbol enmarañado,
estabas empapado de rocío.
Y tu sonrisa, de súbito,
me volvió a traer a tu lado,
hacia ese beso de  amor
que nos volvió a la vida...



.

7.11.14

L'únic imbècil...

.







..Ara ho entenem,
aquell vell, amb ulleres i cabells blancs,
que primer va mirar de reüll la foguera
i després va fer un cartró per atiar:
era un antisistema.
aquells adolescents
  que van aparcar les bicis i van ajudar
a trencar la vidriera del banc
(el dels entabanadors i abusadors)
també eren antisistema.
Dels llauners pakistanesos i
a sospitàvem,
com ningú estava per ells,
també van aprofitar
per prendre focs.
Els que portaven
la pancarta del sindicat:
"Contra la dictadura del Capital,
Vaga General "també ho eren.
Els que van robar texans també,
els que els van tirar a la foguera,
  més del mateix. els
que van usar les cadires de les pizzeria
  per construir barricades, també.
  Tots antisistema.
La pancarta del banc okupat
  "La banca ens explota,
la patronal ens ven,
  els polítics ens asfixien i
UGT ens menteix ", o alguna cosa així,
  també ho era.
Com la octaveta de
  "L'economia està en crisi ...
  Què rebenti! "
  i els metges de blanc,
tots antisistema.
I el periodista, que va afirmar:
   "No hi ha res de nou,
són revolucionaris
  que, com el vell talp,
surten a la llum
després afeblir els fonaments
del poder "... també era antisistema?
I el jutge que va permetre que la okupa
del Banc durés fins al dia de la vaga,
és clar que era antisistema.
... No seràs tu l'únic imbècil
  que no ets antisistema?
L'únic que encara lloa el sistema capitalista ...


.

5.11.14

Locas conclusiones...












 - Si al sol se le pudiera poner un palo joder qué antorcha...

-Cuánta humanidad en los animales y cuánta animalidad en los humanos...

-Mejor pájaros en el cerebro que hienas en el corazón...

-Se les nota hasta en la manera de andar a los que no son amados por nadie...

-Algunos fracasados se lo creen tanto que ojalá les llegue un éxito que les baje los humos...

-Cuando desperté, ya Monterroso había escrito los mejores minicuentos...

-Todas las conclusiones yerran, incluida esta...



.


2.11.14

Cuca de llum...








A la nit fosca
creix la por de la solitud,
destrossa el somni,
marceix a la paraula,
s'oblida la dolçor
i només hi ha una glop
d'aigua amarga.
Què dolorós i salobre és el plor
quan la tristesa viu a la sang ...
S'apaga la vela del pensament,
es retorna a la infància,
i la covardia creix
com una ombra maligna.
La terra, de sobte, recobra la seva veu,
una cuca de llum arriba volant,
veient escampar la seva claredat
com un sol tebi,
petit estel del matí ...

1.11.14

La huelga...












El mundo hechizado por real decreto
hará una huelga de un día completo.
Y en el sindicato de brujas chifladas,
se propone huelga de escobas paradas.
La bruja Anacleta que perdió su escoba,
siempre vive en huelga y con cara de boba.
La bruja Benita que es muy mandona,
secunda la huelga desde su poltrona.
El brujo Martín, fino y elegante,
ya colgó su escoba en el viejo estante.
Y Aníbal, el brujo del vestido roto,
ya no tiene escoba porque monta en moto.
Las brujas suspenden todas sus tareas,
las brujas gorditas y las brujas feas.
La huelga es total, ninguna trabaja
ni la bruja alta ni la bruja baja.
Haciendo gran bulla salen esta noche
y de sus embrujos no harán derroche.
Saldrán sin escoba y sin su caldero,
sin el gato negro y el alto sombrero.
Esta noche clara contarán estrellas
las brujas chifladas y las brujas bellas.
Los brujos gentiles y los brujos raros
brindarán alegres con vinos muy caros.
Esta noche clara con la luna inmensa
hay huelga de brujas, lo dice la prensa.
Piden al gobierno del mundo encantado
un mejor salario, bien remunerado.
Terminó la huelga de escobas paradas
con todas las brujas cantando sentadas,
porque consiguieron de la dirección
una buena paga con magia a montón...




.

17.10.14

Jo et espio...












Foraster perdut en el meu planeta
entre pedres de riu, entre escuma
reparteixes el sol del tròpic en monedes.

Ciutadà de boira, home del vent
i de la disfressa blau, de l'alegria,
i del déu dels caramels:
Jo llegeixo a la teva mà
el meu futur.

Menjar de flors amb saó de sol
em brindeu cada dia
guardià del meu incert paradís.

Mercader d'estrelles,
home dels tròpics blaus.
Jo et espio per compte de la lluna.
Sóc agent secreta dels núvols ...

.

16.10.14

Yo y mi circunstancia...










-Tú y la historia de todas mis sonrisas...

-Y te convertiste en esos ojos. Esos que siempre buscaré entre la multitud...

-La principal diferencia entre él y la poesía es que el poema se deja corregir y él no...

-Solo le pedí fuego, pero él me encendió la primavera...

- El amor es tan sencillo como llevar un elefante posado en la oreja...

-Era besarle y parecía que una estuviera estrenando el mundo...

-Yo soy yo y él mi circunstancia...




.

15.10.14

Rebel·lió de la Pluja...















Després d'aquesta tarda de plugim
sobre la teva pell enfebrat
parlarem sobre el llenguatge del sol.
¡Aquesta pluja brava!
la qual va arribar amb la seva frescor al teu silenci
ha brollat flors de cards pel
camí.
I tots els ocells cantaran en el seu sol cor
la rebel·lió de la llibertat.
Encara segueix plovisquejant ...



.

14.10.14

Noche fría...


Silencio envidioso
de noche fría,
y luna de escarpias,
de máscaras y pasamontañas roídas,
de recuerdos, duras nostalgias,
sueños varados.
Un tufillo de esperanzas
golpea el olfato del silencio.
Luna entera ya el tiempo
y la noche
dueña de sueños...

Qué terca noche!
Qué silencio!
Qué sueños!


.

11.10.14

Una dona fa un conte...












Una dona fa un conte perquè no hi ha ombra, i ja se sap com un conte es ramifica. Un conte és un arbre que es desplega. Les fulles oculten el sol palpitant.
Un conte ve just com un arbre que s'alça després de l'hivern. L'arbre sent el sol a través de l'escorça. Sent les fulles que furguen per sortir. L'arbre es mou tot l'estiu sobre aquestes petites bases trucades tiges. Se sap que algunes tardes un conte ple de fulles i ramificacions es doblega i s'aixeca.
Però hi ha d'haver fulles que caiguin després de tota la germinació de l'estiu. Després de l'ombra en què s'atura. Llavors els rastells recullen significats. No d'un arbre insolent de fulles, sinó per tornar al conte una vegada més. La dona diu que quan fa fred l'escorça sembla una columna de flames dures i negres. A l'hivern es pot acostar la mà a un arbre ...

9.10.14

Es va a caure...










Es va a caure el sistema
 si em segueixes besant.
Amb petons pedrada
 contra els dilluns.
Amb petons de lapa
 sota els cotxes.
Amb petons saliva
 contra les bales.
Amb petons cargol
contra la usura.
Es va a caure, de debò, es va a caure.
S'estan despertant les forces del vent.
Estem a punt de viure'ns. si
em segueixes besant tan alt es va a caure
la borsa, trencarà la banca,
i s'aniran a l'infern tots els polítics.
Em beses i sento que mor els diners,
i l'or es dissol en l'aigua ...



.

7.10.14

Breves de Rebeldía...








-Los hijos de los pobres nacen con un cóctel molotov bajo el brazo.

-El caos es natura y el orden contra natura.

 -Capitalista es el que quiere un rebaño jerarquizado. Comunista el que quiere un rebaño justo. Anarquista el que no quiere rebaños.

-En rebeldía solo hay liga amateur. Los profesionales llegan a parlamentarios y empiezan a coger demasiado peso para huir de la policía.

- No importa que la rebeldía pierda; lo que importa es que no se pierda.

-La belleza que no es rebelde es una rama de la cursilería.

- Dictadura es meter al canario en una jaula. Democracia es darle dos jaulas a elegir. Acracia es el fin de las jaulas.
´
-La noche y la rebeldía siempre vuelven...

5.10.14

La taula...










El món comença en una taula de cuina. No importa què, cal menjar per viure.
Els dons de la terra es posen, preparen i serveixen a taula. És així des del principi, i així seguirà sent.
Ahuyentamos d'ella als ocells i els gossos. Els nadons fan dents rosegant les seves cantonades. Sota ella es raspen els genolls.
És aquí on ensenyem als nens en què consisteix ser humà. Fem homes en ella, fem dones.
En aquesta taula conversem, chismorreamos, rememorem enemics, invoquem els fantasmes.
Els somnis beuen cafè amb nosaltres mentre ella obre els seus braços per aquests somnis s'escriguin sobre ella. Riu amb nosaltres si ens derrumbamos i quan al seu voltant agafem força tots junts.
Aquesta taula ens ha cobert de la pluja. Ha estat un paraigua al sol.
En aquesta taula comencen i acaben les guerres. És el lloc per amagar-se de l'ombra del terror. On celebrem la victòria de la llum ... Sobre aquesta taula hem preparat els funerals dels nostres pares.
Cantem alegres, tristos, rient, plorant, sofrents, penedits: Potser el món acabarà a la taula de la cuina mentre plorem, riem i mosseguem l'últim, dolç mos ...



.

2.10.14

Siete anarkikas...









-El sistema no nos hace borregos sino que somos borregos por sistema...

-Libre es el que va adonde quiere, no adonde le llevan...

-Para el revolucionario una tele encendida es un libro que no está abierto. Para el poder un libro abierto es una tele que no está encendida...

-Mi pluma no es un kalashnikov. Lo más parecido a un kalashnikov es un kalashnikov...

-Para escribir un poema se necesita tanta planificación y valentía como para preparar un atraco contra una sucursal del Santander...

-Tú dame al hombre más formal que ya verás cuánto tardo en desordenarlo...

-Aléjate de los fabricantes de calma. Solo se vive de verdad dentro del viento...




.

1.10.14

Tardor...












Mentre cau la tardor
nosaltres esperem
embolicats per les fulles daurades.
El món no acaba al capvespre,
i només els somnis
tenen el seu límit en les coses.
El temps ens condueix
per la seva laberint de fulles en blanc
mentre cau la tardor
al pati de casa nostra.
Envoltats per la boira incessant
seguim esperant:
La nostàlgia és viure sense recordar
de quina paraula vam inventats ...




.

29.9.14

Dans le parc...














En automne, il était facile de donner à l'émotion
errant sans but et profiter de l'intensification
laisse dans les parcs.
Il était avant nous savions que seule la chute des feuilles
sec, vieilli, jaune et mort,
pages flétries comme.

Si nous avons pu ici en ce moment,
tenir les rênes et galop lent
atteindre par inadvertance jamais
caressant le sol, caressant l'air,
sans savoir où, sans penser à la longue,
ni fin ni début,

et les mots de filature continue à le vent,
Fermez tous les classeurs, rester détenu
mettre l'âme au soleil
de vagues souvenirs que jamais brûlés
les lèvres et les yeux, et sont maintenant seulement
l'encombrement du papier...


.

27.9.14

Set aforismes...


-La Costum és la ideologia dels covards ...
-Era Un home de principis. No aconseguia concloure res ...
-Les Respostes són el fill feixista que li va sortir a la pregunta, que sempre va ser budista ...
- Que s'hagin complert els seus somnis només indica el petits que eren ...
- Al meu país els aniria millor si estimessin una mica menys a la Pàtria i una mica més als compatriotes ...
-El Que s'absté d'arriscar per por al fracàs converteix la seva vida en un fracàs ...
-Lliure És el que pot canviar la seva circumstància ...

22.9.14

Votre pratique de soleil...









La pratique nous amène à votre corps
ou la nécessité de planètes.
Cette habitude de semences aveugle
ce qui réduit les gorges
eau aveuglément
le guidage des oiseaux migrateurs
année après année, par la même voie,
les lecteurs dans un lieu isolé
cette brise qui encombre l'entreprise
vos cheveux. Et vous souriez,
avec les habitudes de soleil dans votre système ...


.

21.9.14

Quelqu'un de totalement différent ...








Je suis qui je suis,
coïncidence inconcevable
comme toutes les coïncidences.
autres ancêtres
pourrait avoir été le mien
et je l'ai laissé
un autre nid,
ou je l'aurais traîné
écailleux
sous un arbre.
Dans le vestiaire de la nature
Il ya beaucoup de costumes.
Suit Spider mouette, souris de montagne.
Chaque, comme adapté,
prend docilement
bandes jusqu'à cuisson complète.
Je ne l'ai pas choisi
mais je ne me plains pas.
Je pouvais être quelqu'un
beaucoup moins personnel.
Partie d'un banc de poissons,
  une fourmilière,
un essaim,
paysage de particules
secoué par le vent.
Quelqu'un beaucoup moins heureux
Femme de ménage pour un manteau de fourrure
ou une mercedes benz
quelque chose qui bouge sous
  verre de microscope.
Arbre enraciné à la terre,
l'approche d'un feu.
herbe blessure
la gestion des événements incompréhensibles.
Une tante de mauvaise étoile
pour certains, mauvais temps.
Que faire si ils ont fermé les routes devant moi?
Le sort jusqu'à présent,
a été bon pour moi.
Il pourrait negárseme
se souvenir de bons moments.
Je pouvais privé
la tendance à penser.
Il aurait pu être moi,
mais il m'a surpris,
ce qui aurait signifié
être quelqu'un de complètement différent ...

18.9.14

La meva felicitat...











...Sóc feliç quan parlo amb tu
i… a casa meva tot va bé…
quan el cel és blau,
quan la gent somriu
i la veritat guanya.
Sóc feliç quan els ocells
canten,
quan surt el sol,
quan hi ha respecte
i mor l’enveja.
Sóc feliç quan els malalts
guareixen,
quan comença la nit,
quan neix un nen
i regna la cordura.
Però, saps ?
quan més feliç sóc
és… quan parlo amb tu
i… a casa meva tot va bé...

17.9.14

Sens pirates...










Ancorat en la badia
el sol és un animal salvatge
atrapat entre el mar, la terra i el cel.
  I vessat en el seu largor violaci
sobre la sorra fosca
el crepuscle ens dóna la benvinguda
al regne del no violat
per les llanxes de desembarcament,
els sabres, els cascos, els obusos,
les teles esquinçades, els ossos estellats,
les negres banderes a parracs ...


.

14.9.14

Coup de foudre





Tous deux sont convaincus
qui a rejoint un sentiment soudain.
Est beau que la sécurité,
mais l'incertitude est plus belle.
Imaginez que, jusque-là inconnue
il n'y avait rien passé entre eux.
Mais que dire des rues, des escaliers, des couloirs
où ils auraient pu depuis longtemps franchi?
Je demanderais
sinon rappelle
peut-être une rencontre face à face
une fois dans une porte tournante
ou un "désolé"
ou le son de "vous avez tort" sur le téléphone,
mais je connais votre réponse.
Je ne me souviens pas...
Soyez surpris
savoir que il ya longtemps
chance de jouer avec eux,
accident pas tout à fait prêt
de devenir votre destin
qui a approché et déplacé loin,
qui se trouvait sur son chemin
et de rire
il est écarté d'un côté.
Il y avait des signes, signaux,
Mais que faire si elles
 ne sont pas compréhensibles.
Ça ne serait pas plané
un accotement à l'épaule
il ya trois ans
ou même de mardi dernier?
Il y avait quelque chose
de perdu et trouvé.
Qui sait si une bille
dans les buissons de l'enfance.
Il y avait des poignées
de porte et des sonnettes
où un contact
surmonté une autre touche.
Valises, côte à côte, dans un slogan.
Peut-être une nuit le même rêve
disparu immédiatement après le réveil.
chaque principe
est rien de plus que la continuation,
et le livre des événements
est toujours à moitié ouverte...

9.9.14

Per dibuixar un ocell...












...Pintar primer una gàbia amb la porta oberta pintar després alguna cosa graciosa cosa simple alguna cosa bonic per l'ocell donar suport a la tela contra un arbre en un jardí o en un bosc, amagar-se darrere l'arbre, sense dir paraula / sense moure ... de vegades el ocell apareix a l'instant però pot trigar anys abans de decidir-se ... no desanimar, esperar, esperar si cal durant anys la promptitud o la demora en l'arribada de l'ocell no guarda relació amb la qualitat del quadre, i quan l'ocell apareix si apareix, guardar el més profund silenci esperar que l'ocell entri a la gàbia i una vegada que hagi entrat tancar suaument la porta amb el pinzell i després esborrar d'un en un tots els barrots amb compte de no fregar tan sols les plomes de l'ocell ... dibuixar després l'arbre la més bella branca es reservarà per l'ocell ... pintar també el verd fullatge i la frescor de vent, el polsim de el sol, i el brunzit de les bestioles de l'herba en la calor de l'estiu ... i després esperar que l'ocell es decideixi a cantar, i si l'ocell no canta, mal sanal, senyal que el quadre és dolent ... però si canta és bon senyal, senyal que podeu signar .. .Llavors arrancadle suaument una ploma a l'ocell i poseu el vostre nom en un angle inferior de el quadre ...



.

8.9.14

Jòvens...






...El noi poeta
que va caure a la fossa
sense acabar el seu poema.
El músic de vint anys
que va morir a Reynosa
sense formar el seu conjunt
sense compondre la seva cançó.
L'estudiant fort i alegre
que va caure en qualsevol carrer
de qualsevol facultat
sense obtenir el seu diploma.
L'adolescent pintor
que va sucumbir davant del mur
amb tots els seus grafits bosquejados
en el seu cap.
El fill del pagès
que va caure sense veure la revolució.
El noi de qualsevol part,
mort en qualsevol lloc,
quan començava a viure.
El noi massacrat exterminat
pels llops de sempre
en aquell lloc de la terra.
Tots ells esperen encara
a la pupil·la i en el pols
dels que segueixen en la lluita,
esperen que entre tots
escrivim seus poemes,
cantem les seves cançons,
i pintem els seus quadres
i fem la revolució ...


.

4.9.14

Barrejar les paraules...












El silenci és la violència.
Però més violència
és barrejar les paraules
confondre'ls
prostituirl´s
perquè el silenci es torni error
i així el colom es transformi en drac
i aquell que es va alimentar amb la nostra sang
resulti ser el corder ...




.

29.8.14

Animales...













*La pulga hace guitarrista al perro.

*El pez está siempre de perfil.

*El gato es una gárgola que se pasea por casa.

*La mariposa lleva a su gusano de viaje.

* Por qué no ataca el tiburón a las impávidas sirenas?

*El murciélago vuela con la capa puesta.

*El cocodrilo es un zapato desclavado.

*...Y si las hormigas fuesen los marcianos ya establecidos en la tierra?

*Ningún pájaro ha logrado sacar las manos de las mangas de las alas, salvo el murciélago.

*La serpiente mide el monte para saber cuántos metros tiene..



.

20.8.14

Els Llops...






Eren
els que no s'assabentaven
de què anava la cosa,
els que sempre perdien el tren, el bus,
les oportunitats i el temps,
els que escrivien en una trinxera
amb els dits d'una mà
perquè l'altra la empunyaven
donant-li forma de pistola
o perquè amb ella tiraven les pedres.
Eren
els que no reien les gràcies,
els que grunyien i ensenyaven les dents,
els que feien la punyeta,
els que tiraven per la finestra
la casa, les ampolles,
el futur i les paraules,
els que mai eren nomenats
quan passaven llista
a l'entrada de cap cleda.
Eren
els qui somiaven la bomba,
les feres ingrates del zoo,
els que ningú llegia
ni mai arribarien a res,
els ignorats,
els que ficaven el pal a les rodes.
Eren ells,
els llops,
els mai convidats,
els enemics, els que sempre s'anaven
per fi
deixant enrere un rastre
de talls de màniga,
  i foc
i poemes trencats ...

17.8.14

La dulzura del mundo...










...El día  ha sido atravesado de nubes y de sol. Una brisa recamada de amarillo. Debería llevar diariamente un cuaderno sobre el tiempo. Ese hermoso sol transparente de ayer. La mar palpitante de luz como un labio húmedo...Cielo de tormenta en agosto. Ráfagas abrasadoras. Sin embargo, hacia el este, una franja azul, delicada, transparente. Imposible mirarla; su presencia es una molestia para los ojos y para el alma. Es que la belleza es insoportable...Y aún en medio de este azoro, qué deseo siento de volar y qué embriaguez ante el sólo espectáculo de una colina en el aire de la tarde. Es la dulzura del mundo sobre la mar al atardecer...Hay días en que el mundo miente, y hay días en que dice la verdad. Esta tarde dice la verdad, y con qué insistente y nítida belleza...







.

14.8.14

Rèvolution....






Ceux qui voient,
appeler rage aveugle,
mais vous m'avez appris
  pour voir la couleur
vient le temps.

Ceux qui n'entendent pas,
le nom de fureur sourde
mais vous m'avez appris
à écouter sur tous
parties l'sonores douce
de la tendresse humaine.

lâches
dire meurtrier et fou
mais je vous face
les ombres
et changer leurs visages.

Les délinquants nous disent,
mais ensemble, nous revivons l'espoir
marquera le plus la criminalité, la
la corruption, la faim.

Et nous avons mis les yeux, les oreilles, l'âme
le cœur de l'homme.

Raciste nous dire anti-humaine
mais vous donnez la haine
son tombeau mondiale dans la ville de câlins.

Ils nous disent tellement.

Et ils prononcent
-estúpidos oublient qu'ils sont-
vos petits-enfants vont adorer demain
  joyeusement
mot étoilée de votre nom,
Rèvolution...


..

Loco viento...








Loco de amores
va suspirando el viento
entre las flores...
Levanta un tallo seco
y en el aire
se hace flor
Esparce su aroma
y la ve alejarse
mariposa.
El loco viento trajo
lluvia de colores.
Y la historia de una hoja
que cuando llueve se moja.
Llueve y se moja.
Cómo se moje otra vez,
se va a convertir en pez...

Pero sabe el jilguero
que el canto del viento
no es verdadero...


.