5.3.14

Al vent...
















Ser dissidents, és portar una espasa de llum,

 a través dels laberints de l'edat fosca.
I és per sentir-se a cada pas la solitud
 del diferent  prement el nostre cor.
Ser dissidents, és optar per l'altures
y també per l'abisme.
Això són donats a l'acer de l'espasa nua.
I sempre tornar a les barricades..
Ser dissidents,e perdent la terra
 per recobrar la Utopia...
Ser dissident està en desacord amb Déu
i és veure la cara espectral dels nostres morts,
 com un mirall blanc en la foscor diàriament.
Ser dissidents, és la idea, el múscul,
 la pedra, foc, muntanya i carreteres.
Dissident és l'últim llop de  Europa
 i l'àguila adormit a les altures...
Ser dissidents, s'aclareix el futur
 vivint als ulls dels infants
 i assetjar el silenci,
 amb banderes de foc
que esclatessin en el vent...

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario