16.3.14

L'home lliure...

,














...Arribà de l'herba dormida a la tarda
d'aquest lloc perdut en el fons de la font.
Del singlot d'una estrela,
de la ploma distreta d'algun àngel,
de la solitud primitiva de la terra ...
És d'una espècie a punt d'extingir-se,
que plora la tristesa dels seus,
que guareix les seves ferides amb pètals de foc,
que pateix el dolor que hi ha al món,
buscant oblidar la seva vocació per l'infern,
que s'asfixia en la injustícia d'aquesta terra,
que s'ofega en la por dels nens,
que sagna amb cada pètal arrencat
S'assembla a l'ésser humà
camina dret, parla,
sap cantar i ballar i fer poemes,
Però no arrenca cors,
Ni trenca a mossegades el futur
Sí, ens sembla ésser humà,
Però és humil i solidari,
Una mica peludet, Alegri,
Amb el nas freda en nits d'hivern,
I les potes calents els estius,
Silvestre i no domat,
amant en els quarts de la lluna.
L'últim és d'aquesta espècie
d'home lliure,
I res mai podrà domesticar ...

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario