24.5.14

Ocells...









De sobte apareix un vell amic
amagat però no oblidat
i des de la terrassa contemplem
els ocells del jardí
La merla melangiosa
l’alegre estornell
l’àgil verderol
el tucà bigarrat
la menuda mallerenga

Parlem d’amics comuns
recordem aquella vegada
o estem asseguts en silenci
assentint

Els ocells voletegen d’ací cap allà
finalment ell s’alça
i deixa la tassa de te amb les urpes
s’acomiada saludant afectuosament
baixa saltant les escales
i s’uneix a l’estol
de teuladins
que evidentment ha estat allí
tot el temps...

No hay comentarios:

Publicar un comentario