26.6.14

Vosaltres, als de dalt...













...A Vosaltres,
als de dalt
abocats cap per avall
us avisem,
anar amb compte
no aneu a relliscar
més del relliscat.


A vosaltres,
als de dalt
els mirem des de baix
esperant,
quan caigueu
a terra estampat
apartar a un costat.


A vosaltres,
als de dalt
us diem els de baix
les cadenes,
els lligams
a les mans
acabarem esquinçant.

La fi dels de dalt
serà el principi
dels de baix...

20.6.14

Nit de Sant Joan...















Nit bruxa:
noça i bateig de sang!
Les noies riuen amb llur galant.

Quina vesprada
festa pel cor:
cada abraçada deixarà enyor,
cada besada un infant nou.

Pluja de ruda sobre els pitralls,
qui diu l'amada,
qui diu l'amant.

El càntir s'ompli
d'aigua amb anís,
que es vessi tota
sines endins.

No hi haurà festa si el foc no és alt,
si molt no es besa
y l'amor es plany.

A la fontada vinguen cançons
la matinada veurem el sol:
haurem menjada coca amb llardons...


Aquesta és la nit més màgica e l'any, la nit de sant Joan, farem festa i cantarà el gall. La revetlla de sant Joan és per a gaudir en companyia, menjar i beure junts, escoltar música i cantar, encendre la foguera i saltar... deixem que tot es renove en aquesta màgica nit. 
                                                       Passeu-ho requetebé!

16.6.14

Durant tot juny...







Durant tot juny
matinem jo, la llum i el sol
per anar a fer un bany a mar,
contemplar al camp cada color
i inventar el que hi ha
més enllà de l'horitzó.

Un bosc de ginebró,
una bruixa que descansa,
un feix de llenya amb màgia
o un pou d'aigua sagrada.
Cent cavalls alats,
una cançó mai cantada
amb tres tambors de fons
i un vals antic de fades.
Un paradís de verds novells,
de fruita fresca mil safates,
flors i llaços en garlandes
i temps d'estiu farcit d'hores.

Dies i nits en equil·libri,
rosada blanca a l'albada,
aromes suaus d'herbes superbes
i serenor als capvespres...

12.6.14

Sonet per a tu...













Estic sobre la teva sol i el teu somriure.
Per a mi dàlia busco llum i cant
a la guitarra tendra del teu brisa
deslligada al pit com un sant.

Funda al meu cel sota el teu divisa
de platja oberta i papallona, en tant,
flueix el rumor calent que agonitza
en el meu front, les seves ales en espant.

Deixa la teva flor fluent i vetlladora
a la riba dolça que et implora
el meu peix somiant pel teu matinada.

Als meus coloms dóna-li nord i fletxa,
lliga meus polsos, grábame teva data,
i siémbrame a la teva terra desvetllada...


10.6.14

Cuidando rosas...










En los humildes y los vencidos,
de sus almas,
de ahi surge una tormenta,
que puede cambiar
la configuración de la tierra,
me digo mientras cuido
las rosas
en nuestro jardín.
Corto con unas tijeras
las ramitas secas,
y los pensamientos fluyen
claros como arroyos,
y permanezco en el silencio.
Nunca me iría de aquí.
De hecho,
ni siquiera tengo a dónde:
para mí
el mundo se ha vuelto interior:
Sin esperar nada,
solitaria y transparente,
la memoria de las cosas me acompaña...


9.6.14

Canción bajo la lluvia...








Gotas de lluvia
en sus manos,
en el susurro de las hojas,
en sus labios,
que beso,
y que cantan
una canción
acerca del mar,
y sobre de usted,
un aroma de hierbas
crece con la puesta del sol.
La canción trae saudades
de tierras lejanas,
y de la estrella de los sueños,
con esa azul sonoridad
de los arroyos perdidos.
Agua de fusión
jardines marinos,
juegos solares
sobre la arena...
Dónde estará usted
cuando canta
esa canción?
Se olvida de todo
Y da el alma
en esa canción
que lo dice todo
 acerca de usted...



.

8.6.14

Diamants noirs...









...D'une luisance saphir superficielle... Je peux m'approcher encore de ces sphères exhibant la profondeur de l'âme. On peut y voir l'inestimable trésor d'une complète joaillerie; Les carats et les pièces inconnues de toute vue. Je peux y voir un fond de topaze en guise de teint, avec une couverture d'émeraudes enlacées de rubis. Le cristal fait le coeur, soleil de toutes ces merveilles. Et là, dans l'abysse d'obsidienne tel le néant au coeur de la vie, je vois refléter toutes les lueurs de ces joyaux somptueux d'une seule lumière. Le soleil tombe et l'obsidienne grandit. Toutes les sources de couleurs se métamorphosent lentement en diamants noirs dont la lueur sombre éclaire encore mon coeur.
La nuit tombée, les heures passées, le sommeil vient à moi tandis que j'observais vos yeux...

7.6.14

El espantaocells...


El espantaocells és poeta del camp de blat amb els ocells des que es posen en els seus braços, i els diu:

- Ric acariciar amb les ungles i l'amorós petó de la teva pic que batega, vibra en la meva ànima. Espantaocells em van trucar i no és cert, només per la meva vestit apedaçat de tristesa ...

El espantaocells poeta somriu i evoca una dolça mirada amb les aus que canten, i en la nit de plata beu rosada de l'esperança, delectant-se amb la llum amorosa de les lluernes...

6.6.14

Fins encendre'ns...
















La sang trenca silencis i corre embogida, convulsionada troba la seva pròpia carn. Tendim xarxes de foscor, per salvar del naufragi un tros de la nostra història, testimonis que envelleixen de pressa, si poguéssim fotografiar el temps, i enlatarlo qual conserva, sense que fos necessari navegar remolins que ens travessen, ni seguir lloviéndonos en costats desconeguts, només esgarrapar pensaments, guardar la tossuderia i els amors en una prima capa de pell, som només brunzit passat, peces d'escacs, calendaris sense estacions. Hi haurà un lloc al mapa de la nostra sang, riu sense desembocadura, on els comiats i trobades es perdin, hi ha tants poemes morts que ens nien en els soterranis del cor, han trencat els cadenats de la nostra gola desvetllats de paraules i carícies, fins encendre'ns ...

4.6.14

Gat aguaitant a una papallona...









Als gats els encanten les flors, i ve al cas que ho digui perquè si hi ha un animal en el món capaç de desconcertar de veritat a un gat, és la papallona. I això és així perquè les papallones són de si desconcertants i, a més, el gat no arriba a entendre com és possible que voli una flor.
Va arribar juliol i l'estiu vesteix al jardí amb el groc de les ginestes.
Una papallona sobrevola al meu gat.
A cada ala de papallona hi ha un codi únic en la seva espècie, un signe irrepetible. El disseny sol ser igual a primera mirada, però un tret d'ala que difereix, una desviació imperceptible o la més tènue decoloració, transmet les dades del "insecte lepidòpter"; així, una papallona, encara que no tot un gram, comprèn d'una ullada el recòndit tret de la seva espècie i vola a comunicar aquesta herència mariposera pel planeta sencer.
Però el meu gat, desconeixedor de tot això, vol el domini al pati amb les papallones; aquesta impecable harmonia dels déus que cap bestiola humà pot modificar; i sense comprendre que elles són imbatibles per amagar una minúscula cèl · lula misteriosa ningú sap on, i que participen del pla burleta i gegantí de la Vida, amb el lleu alenada de les seves ales diminutes.
Amb un vol fortuït la papallona desorienta de nou al gat ... Víctor Hugo va assegurar que Déu va crear al gat per donar a l'home la felicitat d'acariciar un tigre; i jo mateixa, ara, li prego al gat que baixi de la paret i no s'humiliï davant d'una invicta papallona ...