6.6.14

Fins encendre'ns...
















La sang trenca silencis i corre embogida, convulsionada troba la seva pròpia carn. Tendim xarxes de foscor, per salvar del naufragi un tros de la nostra història, testimonis que envelleixen de pressa, si poguéssim fotografiar el temps, i enlatarlo qual conserva, sense que fos necessari navegar remolins que ens travessen, ni seguir lloviéndonos en costats desconeguts, només esgarrapar pensaments, guardar la tossuderia i els amors en una prima capa de pell, som només brunzit passat, peces d'escacs, calendaris sense estacions. Hi haurà un lloc al mapa de la nostra sang, riu sense desembocadura, on els comiats i trobades es perdin, hi ha tants poemes morts que ens nien en els soterranis del cor, han trencat els cadenats de la nostra gola desvetllats de paraules i carícies, fins encendre'ns ...

No hay comentarios:

Publicar un comentario