20.8.14

Els Llops...






Eren
els que no s'assabentaven
de què anava la cosa,
els que sempre perdien el tren, el bus,
les oportunitats i el temps,
els que escrivien en una trinxera
amb els dits d'una mà
perquè l'altra la empunyaven
donant-li forma de pistola
o perquè amb ella tiraven les pedres.
Eren
els que no reien les gràcies,
els que grunyien i ensenyaven les dents,
els que feien la punyeta,
els que tiraven per la finestra
la casa, les ampolles,
el futur i les paraules,
els que mai eren nomenats
quan passaven llista
a l'entrada de cap cleda.
Eren
els qui somiaven la bomba,
les feres ingrates del zoo,
els que ningú llegia
ni mai arribarien a res,
els ignorats,
els que ficaven el pal a les rodes.
Eren ells,
els llops,
els mai convidats,
els enemics, els que sempre s'anaven
per fi
deixant enrere un rastre
de talls de màniga,
  i foc
i poemes trencats ...

No hay comentarios:

Publicar un comentario