9.8.14

Escola del món...












...Res succeeix dues vegades
ni va a succeir, per això
sense experiència naixem,
sense rutina morirem.

En aquesta escola del mòn,
ni sent mals alumnes
repetirem un any,
un hivern, un estiu.

No és el mateix cap dia,
no hi ha dues nits semblants,
igual mirada en els ulls,
dos petons que es repeteixin.

Ahir mentre que el teu nom
en veu alta pronunciaven
vaig sentir com si una rosa
caigués per la finestra.

Ara que estem junts,
torno la cara cap al mur.
...Rosa? Com és la rosa?
...Com una flor o una pedra?

Mitjà abraçats, somrients,
buscarem el seny,
tot i ser tan diferents
qual dues gotes d'aigua pura...


.
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario