17.10.14

Jo et espio...












Foraster perdut en el meu planeta
entre pedres de riu, entre escuma
reparteixes el sol del tròpic en monedes.

Ciutadà de boira, home del vent
i de la disfressa blau, de l'alegria,
i del déu dels caramels:
Jo llegeixo a la teva mà
el meu futur.

Menjar de flors amb saó de sol
em brindeu cada dia
guardià del meu incert paradís.

Mercader d'estrelles,
home dels tròpics blaus.
Jo et espio per compte de la lluna.
Sóc agent secreta dels núvols ...

.

16.10.14

Yo y mi circunstancia...










-Tú y la historia de todas mis sonrisas...

-Y te convertiste en esos ojos. Esos que siempre buscaré entre la multitud...

-La principal diferencia entre él y la poesía es que el poema se deja corregir y él no...

-Solo le pedí fuego, pero él me encendió la primavera...

- El amor es tan sencillo como llevar un elefante posado en la oreja...

-Era besarle y parecía que una estuviera estrenando el mundo...

-Yo soy yo y él mi circunstancia...




.

15.10.14

Rebel·lió de la Pluja...















Després d'aquesta tarda de plugim
sobre la teva pell enfebrat
parlarem sobre el llenguatge del sol.
¡Aquesta pluja brava!
la qual va arribar amb la seva frescor al teu silenci
ha brollat flors de cards pel
camí.
I tots els ocells cantaran en el seu sol cor
la rebel·lió de la llibertat.
Encara segueix plovisquejant ...



.

14.10.14

Noche fría...


Silencio envidioso
de noche fría,
y luna de escarpias,
de máscaras y pasamontañas roídas,
de recuerdos, duras nostalgias,
sueños varados.
Un tufillo de esperanzas
golpea el olfato del silencio.
Luna entera ya el tiempo
y la noche
dueña de sueños...

Qué terca noche!
Qué silencio!
Qué sueños!


.

11.10.14

Una dona fa un conte...












Una dona fa un conte perquè no hi ha ombra, i ja se sap com un conte es ramifica. Un conte és un arbre que es desplega. Les fulles oculten el sol palpitant.
Un conte ve just com un arbre que s'alça després de l'hivern. L'arbre sent el sol a través de l'escorça. Sent les fulles que furguen per sortir. L'arbre es mou tot l'estiu sobre aquestes petites bases trucades tiges. Se sap que algunes tardes un conte ple de fulles i ramificacions es doblega i s'aixeca.
Però hi ha d'haver fulles que caiguin després de tota la germinació de l'estiu. Després de l'ombra en què s'atura. Llavors els rastells recullen significats. No d'un arbre insolent de fulles, sinó per tornar al conte una vegada més. La dona diu que quan fa fred l'escorça sembla una columna de flames dures i negres. A l'hivern es pot acostar la mà a un arbre ...

9.10.14

Es va a caure...










Es va a caure el sistema
 si em segueixes besant.
Amb petons pedrada
 contra els dilluns.
Amb petons de lapa
 sota els cotxes.
Amb petons saliva
 contra les bales.
Amb petons cargol
contra la usura.
Es va a caure, de debò, es va a caure.
S'estan despertant les forces del vent.
Estem a punt de viure'ns. si
em segueixes besant tan alt es va a caure
la borsa, trencarà la banca,
i s'aniran a l'infern tots els polítics.
Em beses i sento que mor els diners,
i l'or es dissol en l'aigua ...



.

7.10.14

Breves de Rebeldía...








-Los hijos de los pobres nacen con un cóctel molotov bajo el brazo.

-El caos es natura y el orden contra natura.

 -Capitalista es el que quiere un rebaño jerarquizado. Comunista el que quiere un rebaño justo. Anarquista el que no quiere rebaños.

-En rebeldía solo hay liga amateur. Los profesionales llegan a parlamentarios y empiezan a coger demasiado peso para huir de la policía.

- No importa que la rebeldía pierda; lo que importa es que no se pierda.

-La belleza que no es rebelde es una rama de la cursilería.

- Dictadura es meter al canario en una jaula. Democracia es darle dos jaulas a elegir. Acracia es el fin de las jaulas.
´
-La noche y la rebeldía siempre vuelven...

5.10.14

La taula...










El món comença en una taula de cuina. No importa què, cal menjar per viure.
Els dons de la terra es posen, preparen i serveixen a taula. És així des del principi, i així seguirà sent.
Ahuyentamos d'ella als ocells i els gossos. Els nadons fan dents rosegant les seves cantonades. Sota ella es raspen els genolls.
És aquí on ensenyem als nens en què consisteix ser humà. Fem homes en ella, fem dones.
En aquesta taula conversem, chismorreamos, rememorem enemics, invoquem els fantasmes.
Els somnis beuen cafè amb nosaltres mentre ella obre els seus braços per aquests somnis s'escriguin sobre ella. Riu amb nosaltres si ens derrumbamos i quan al seu voltant agafem força tots junts.
Aquesta taula ens ha cobert de la pluja. Ha estat un paraigua al sol.
En aquesta taula comencen i acaben les guerres. És el lloc per amagar-se de l'ombra del terror. On celebrem la victòria de la llum ... Sobre aquesta taula hem preparat els funerals dels nostres pares.
Cantem alegres, tristos, rient, plorant, sofrents, penedits: Potser el món acabarà a la taula de la cuina mentre plorem, riem i mosseguem l'últim, dolç mos ...



.

2.10.14

Siete anarkikas...









-El sistema no nos hace borregos sino que somos borregos por sistema...

-Libre es el que va adonde quiere, no adonde le llevan...

-Para el revolucionario una tele encendida es un libro que no está abierto. Para el poder un libro abierto es una tele que no está encendida...

-Mi pluma no es un kalashnikov. Lo más parecido a un kalashnikov es un kalashnikov...

-Para escribir un poema se necesita tanta planificación y valentía como para preparar un atraco contra una sucursal del Santander...

-Tú dame al hombre más formal que ya verás cuánto tardo en desordenarlo...

-Aléjate de los fabricantes de calma. Solo se vive de verdad dentro del viento...




.

1.10.14

Tardor...












Mentre cau la tardor
nosaltres esperem
embolicats per les fulles daurades.
El món no acaba al capvespre,
i només els somnis
tenen el seu límit en les coses.
El temps ens condueix
per la seva laberint de fulles en blanc
mentre cau la tardor
al pati de casa nostra.
Envoltats per la boira incessant
seguim esperant:
La nostàlgia és viure sense recordar
de quina paraula vam inventats ...




.