1.10.14

Tardor...












Mentre cau la tardor
nosaltres esperem
embolicats per les fulles daurades.
El món no acaba al capvespre,
i només els somnis
tenen el seu límit en les coses.
El temps ens condueix
per la seva laberint de fulles en blanc
mentre cau la tardor
al pati de casa nostra.
Envoltats per la boira incessant
seguim esperant:
La nostàlgia és viure sense recordar
de quina paraula vam inventats ...




.

No hay comentarios:

Publicar un comentario