2.11.14

Cuca de llum...








A la nit fosca
creix la por de la solitud,
destrossa el somni,
marceix a la paraula,
s'oblida la dolçor
i només hi ha una glop
d'aigua amarga.
Què dolorós i salobre és el plor
quan la tristesa viu a la sang ...
S'apaga la vela del pensament,
es retorna a la infància,
i la covardia creix
com una ombra maligna.
La terra, de sobte, recobra la seva veu,
una cuca de llum arriba volant,
veient escampar la seva claredat
com un sol tebi,
petit estel del matí ...

No hay comentarios:

Publicar un comentario