22.12.14

Adéu, adéu, adéu 2014...





Ara que l'any s'acaba...
Invoco els dies clars, ara que sé 
que me'n desposseeix el temps. 
No em vull 
subjecte a cap designi que no pugui 
sotmetre al ritme encès de les paraules. 
A poc a poc, desfaig els rulls del vent. 
La font degota lenta i m'acompassa 
la mirada i la veu. 
Tot se'n revela nou, però l'espera 
m'adorm les mans. Només els ulls completen 
el cicle tants de cops iniciat 
i abandonat. 
Propòsits? 
Quins propòsits...?


...Comencem omplint l'any nou 
de paraules boniques:
pau, drets humans,
 solidaritat, tolerància, 
igualtat, justícia, amor...
 i tantes més!
Amb aquestes paraules, 
plenes de contingut,
i amb el nostre empeny,
 entre tots, aconseguirem
 benlèu,un millor i feliç any nou 2015...




l

20.12.14

Nit de pau...





Quina nit tan esperada,
el cel brilla més que mai.
Les estrelles en rotllana
fan la dansa de Nadal.

Surt la lluna tafanera,
rera un núvol treu el cap.





Mira tota divertida
els carrers tan decorats.
Juga el vent amb les llumetes
dels balcons acolorits.
Vora al foc a dins de casa
em sento ben protegit.

Com m'agrada aquest dia
per poder-nos retrobar.
I dir-vos a cau d'orella
què bonic és estimar...

Molt bon Nadal i molts petons a tots!



.

19.12.14

Blanco temporal...







Noche de nieve blanca,
y blanco de luna bronca,
el viento que arrastra estrellas
por las veredas.
Blanco de mala leche,
gira y retuerce su furia...
...Oye cómo ruge
por las ventanas!
Ay que el viento se lleva
la casa entera!
Amor, pon una tabla,
Ay que el viento se cuela
por la escalera!
Amor, pon un tablón,
para que este viento
no nos hiele el corazón...
y el viento cabronazo
golpea furioso el portón...


Casa de mar...











En esta casa de mar
cabe el mundo y una flor;
en esta casa sencilla
nació un capullo de sol.

En esta casa que tiene
sombra de sombra mayor,
y un aire de buena nueva
que me alegra la razón.

Volvía de buscar agua
y me encontre una canción
redonda, que alguien cantaba
a mi propio corazón.

Volvía de buscar agua
y un poquito de carbón;
dos miradas me esperaban
para darme su calor.

Cada piedra es una estrella,
cada flor consolación
en el camino de casa
porque volvió mi amor...



-

17.12.14

Tu ausencia...



El tiempo se detiene en casa,
En la ventana canta el gorrión,
atrás de mí
en el limonero
siguen las frutas verdes
de tu ausencia.
En la ventana canta el silencio,
a mi costado
en tu sitio
sigue el olor huérfano
de tus labios.
En la ventana sólo se miran
conjuros a la distancia,
gotas que echan de menos,
recuerdos que te extrañan,
sobre la transparencia del vidrio
lavados por el ritmo de la nostalgia...

.

.


10.12.14

No vull...






No vull  que
els besos es paguen
ni la sang es venga
ni es compre la brisa
ni es llogue l'alè.
No vull que
el blat es creme
ni el pa s'escatime.

No vull que
hi haja fred a les cases,
por als carrers,
ni ràbia als ulls.

No vull que
als llavis s'encerclen mentides,
que a les arques es tapen milions,
que a la presó vagen els bons.

No vull que
el llaurador treballe sense aigua
que el mariner navegue sense brúixola,
que a la fàbrica no hi haja assutzenes,
que a la mina no es veja l'aurora,
que a l'escola no riga el mestre.

No vull que
les mares no tinguen perfums,
que les dones no tinguen amors,
que els pares no tinguen tabac,
que als xiquets els porten els reis
samarretes de punt i quaderns.

No vull que
la terra es partisca en parcel·les,
que al mar s'establisquen dominis,
que en l'aire s'agiten banderes
ni que als vestits es posen senyals.

No vull que
el meu fill desfile,
que els fills d'altres mares desfilen
amb el fusell i la mort al muscle;
que mai no es disparen fusells
i que mai no es fabriquen fusells.

No vull que
em mane aquest ni aquell,
que m'escodrinye el veí de davant,
que em posen cartells i segells,
que decreten què és poesia.

No vull estimar en secret,
plorar en secret
cantar en secret.

No vull que
em tapen la boca
quan dic no vull…


.

5.12.14

Eterns enemics...
















No som esclaus, no som  patrons,
no som reis, tampoc vassalls,
no som resignats pregant en un convent,
som com flors irrompent en el ciment,
No som ovelles, i menys pastors,
No som avantguarda ni tenim solucions,
Som flamarades cremant en el fosc,
Som els de sempre, els que ningú veu,
som els eterns enemics del poder.
lluitant nit i dia per la Llibertat ...


.

La Anarquía tiene luz...

Para Mozz 








No importa  la coraza  de luz
si el corazón se heló de penas
Pero  tu valentía no desfallece
ante las sombras.
Remite tu cólera
al océano de muertes
 tan hirientes y  vivas
Remite tu cólera
a los castillos  de capitales
alzados sobre la fosa común
 de pobres y desfallecidos
El luto de las banderas negras,
y los gritos de las fieras,
Torbellino de alaridos,
son los  hálitos  anarquistas
dejando grietas
en los enormes castillos:
Gritos de fuego que despedazan
los mórbidos muros de los bancos.
No abandones nunca
tu sonrisa subversiva,
hermano...
Que muchos  cobardes
envidien  tu valentía
Colgando en su cuello
los miedos profusos
Encorvados por el peso
de lo que no hicieron
con sus miedos ancestrales.
No abandones nunca
tu sonrisa subversiva,
hermano
Que el terrorismo  es de los tiranos,
parásitos del hambre de muchos,
Pero la anarquía tiene luz
para las horas oscuras,
Ella restituirá tus  penas.
No bajes la mirada
que los rapiñeros van
siguen buscando carnada,
por eso cuida tu pernoctar,
vela armas,
duerme dispuesto a la lucha,
aunque  tus sueños sean
considerados un delito...


.


.

El foc: un art...













Amic meu:
el teu reparteixes llibertat
quan recorres el món
en una bicicleta fugaç;
i quan l'opressor et veu passar
tremola i t'amenaça
amb paraules que al teu rebel·lia
mai venceran.
El teu cervell aquesta encès,
ningú ho pot apagar.

En els miserables carrers
on el capitalisme
t'ha tancat,
fas del foc un art
ple de Insubmissió ...


.

2.12.14

Je dois me faire...











La nuit et le chaos font partie de moi.
Je retourne au silence des étoiles.
Je suis l'effet d'une cause de temps,
Univers (peut-être je dépasse).
Pour me trouver, je dois me faire les fleurs,
les oiseaux, les champs et les villes,
Dans les Actes, paroles et pensées humaines,
la nuit le soleil et les ruines mondes
 oubliés maintenant disparu...




.