10.12.14

No vull...






No vull  que
els besos es paguen
ni la sang es venga
ni es compre la brisa
ni es llogue l'alè.
No vull que
el blat es creme
ni el pa s'escatime.

No vull que
hi haja fred a les cases,
por als carrers,
ni ràbia als ulls.

No vull que
als llavis s'encerclen mentides,
que a les arques es tapen milions,
que a la presó vagen els bons.

No vull que
el llaurador treballe sense aigua
que el mariner navegue sense brúixola,
que a la fàbrica no hi haja assutzenes,
que a la mina no es veja l'aurora,
que a l'escola no riga el mestre.

No vull que
les mares no tinguen perfums,
que les dones no tinguen amors,
que els pares no tinguen tabac,
que als xiquets els porten els reis
samarretes de punt i quaderns.

No vull que
la terra es partisca en parcel·les,
que al mar s'establisquen dominis,
que en l'aire s'agiten banderes
ni que als vestits es posen senyals.

No vull que
el meu fill desfile,
que els fills d'altres mares desfilen
amb el fusell i la mort al muscle;
que mai no es disparen fusells
i que mai no es fabriquen fusells.

No vull que
em mane aquest ni aquell,
que m'escodrinye el veí de davant,
que em posen cartells i segells,
que decreten què és poesia.

No vull estimar en secret,
plorar en secret
cantar en secret.

No vull que
em tapen la boca
quan dic no vull…


.

No hay comentarios:

Publicar un comentario