3.1.15

Quan el temps ja és anat...









Quan el temps ja és anat,
  es retorna
com a la casa de la infància,
  a alguns dies, rostres ...
successos que van saber
  recórrer el camí
del nostre cor.
Tornen de nou
els cansats passos
cada vegada més senzills
  i més lents,
al mateix dia,
el mateix amic,
el mateix vell sol.
I volem
explicar la meravella
cega per als altres,
als nostres ulls clara,
on la memòria
s'ha aturat
com un pintor,
en un gest de la mà,
un somriure,
una manera breu de saludar.
Doncs poc a poc
el món es torna impenetrable,
els ulls no comprenen,
la mà ja no toca
l'aliment innombrable,
això que anomenem la realitat ...



.

No hay comentarios:

Publicar un comentario