5.2.15

Seieu a taula...








Seieu a taula
Acomiadats als vostres sicaris, allibereu als vostres esclaus.
Seieu a la taula, que esmorzarem.
I avui menjarem tots junts.
Vosaltres, nosaltres, tots.
Els que éreu fastigosament rics i els que només tenien els forats de les sabates.
I els que no tenien sabates.
Dinarem com iguals, com a homes i dones que es respecten. Sense servitud.
Així podreu entendre de què va la cosa.
Aprendreu a compartir l'aigua, el pa i el vi.

Aprendreu a escoltar.
No tindreu més remei.
Podreu comprendre la nostra germanor essencial.
Canviareu.
I plorareu, i tant que plorareu.
Molts de vosaltres morireu de pena.
I us haurem respectat la vida, però no plorarem vostra mort.

Que la terra s'empassi vostres pecats.
Els que quedeu, haureu de acostumar, perquè a partir d'ara dinarem sempre així...


.



.



No hay comentarios:

Publicar un comentario