20.4.15

Rosa negra...


Anarquista rosa
mirar-te
  vull amb l'energia que desprèn
els teus pètals negres
triada amb imaginació desbordant
que no existeixes en niguna part
però vius en l'infinit del temps,
aquest que mai mor perquè sempre
dorms en els somnis.

Despertes anhels profunds
en cada pètal, a cada espina
en cada latitud del món ...
no et sembles a res ni a ningú
ets tu mateixa, ets femenina i
salvatge ... ets creació anarquista,
ets amor de lluita llibertària.

Tu olor, tu aroma ... és perfum
que es vulgui, silvestre o potser
urbana..o brises de montaña..o
marees escumoses com els influxos
de la lluna que desencadena la tendresa
o les passions de les lluites ...
dóna igual..tú ets la rosa negra
que inspira el segell de la nostra
senyal, la suor de la contesa
l'emancipació de la ocuridad
amb les espines que fa sagnar
la llibertat llargament merescuda....




.
 Feliç Sant Jordi!!!

.

No hay comentarios:

Publicar un comentario