2.6.15

Arrels negres ...


Mateixa manera que la màgia, la terra i els nostres afectes, no han robat la poesia, usurpándonos així la llibertat i la bellesa de la creació, les que l'individu ha vist esmunyir entre les seves mans.
Viure una vida així és col·locar una bena als ulls, condemnar-se a no veure mai l'alba, és creure que només els "elegits" poden apreciar la bellesa de l'alba. Davant d'això tenim la necessitat de deslligar, arrasar amb tot, trencar el que obstrueix el caminar, pensar, sentir i fer.
És això el que busca encomanar el foc que se'ns surt per la boca, la petita subversió oblidada per recuperar el que sempre va ser el nostre, crits que són unes petites arrels negres per a la llibertat ...


.

No hay comentarios:

Publicar un comentario