3.7.15

Plor per la meva terra ...










A la nit de lluna plena
solcar els turons i els camins.
Les bales
xocar contra els murs
i van colpejar les portes i les finestres.
Anaven adreçades als cors i a les entranyes.
Per darrere de les pedres,
a través dels congostos,
per darrere dels sacs de sorra.
Les bales.
Es van escampar per les pedres murtes de sang
i es van pegar com flors vermelles a les parets.
Bales
llancen els cossos a les fosses.
En va es va banyar la nit amb la fragància dels tarongers.
Tanqueu les portes,
aparteu-vos de les finestres,
ocultaos de la lluna,
protegiu de la nit.
Però les portes són de fusta
i les finestres no es construeixen per evitar
l'aire, la lluna,
la sang
i els ullals de les feres.
El cor és de ferro però
per les bales i els ullals
és més feble que la fusta.
Els braços de la mare envolten el cos del fill:
un safareig de sang,
i del pare de queda esparracat.
Busqueu-sota les pedres
i Ajunteu els braços als cossos.
Van sembrar el blat de moro però no ho van recollir,
van regar les vinyes però no van beure el vi.
En va es va banyar la nostra nit a la fragància dels tarongers.
La seva sang flueix per la terra vermella
i sobre les pedres.
Busqueu les seves mans sota els exèrcits de formigues.
Bales
colpegen les pedres.
La nit s'esquinça
entre els tarongerars ...


.
-

No hay comentarios:

Publicar un comentario